Alerta amb les línies rectes que es veuen trencades

Una senzilla autoexploració ocular, que consisteix a tapar-se alternativament un ull i l’altre observant les barres rectes d’una barana, es converteix sovint en una valuosa detecció precoç de la degeneració macular, una de les més freqüents causes de ceguesa en les persones més grans de 65 anys. Quan aquestes barres s’interrompen, com si alguna estigués trencada, o tenen llacunes de visió al seu centre, convé sol·licitar una visita oftalmològica urgent, suggereix el doctor Jordi Monés, de l’Institut de la Màcula i la Retina, de Barcelona. «La ceguesa causada per la degeneració de la màcula (DM) és evitable en alguns casos -afirma Monés-. Quan es tracta d’una DM humida, aconseguim aturar la degeneració, i salvar la visió, en nou de cada 10 pacients tractats». La forma humida de la DM, la menys freqüent de les degeneracions de la màcula, es tracta des del 2006 amb fàrmacs antiangiogènics. La tipologia seca, o atròfica, majoritària, que pateixen el 85% dels afectats, no disposa de tractament efectiu.

La màcula és la capa de teixit sensible a la llum que es troba a la part posterior de l’ull, al centre de la retina. A ella es deu la percepció nítida dels objectes, l’agudesa que permet llegir amb precisió i la capacitat de discernir perfectament el traçat de línies o el perfil dels edificis. La seva degeneració sorgeix d’un deficient metabolisme dels rebutjos que genera la retina, un material que, si s’acumula entre les membranes retinianes, impedeix la fotorecepció correcta i provoquen una progressiva visió borrosa, que pot conduir a la ceguesa.

retina

En la forma més freqüent i intractable -la seca-, l’atròfia de la màcula es produeix lentament a partir de l’acumulació dels citats rebutjos. Si es tracta d’una DM humida, la visió borrosa sorgeix de forma més brusca, degut a la formació de vasos sanguinis anòmals a la part posterior de l’ull. Els fàrmacs antiangiogènics, que frenen aquesta anormal vascularització, aturen la degeneració i la màcula salva la visió que encara conserva. Sovint, quan només afecta un ull, el procés de la DM passa desapercebut, a l’inici, per al pacient, cosa que endarrereix greument el diagnòstic i el seu eventual tractament. La teràpia amb cèl·lules mare -estan en marxa 11 assajos clínics en aquesta direcció- podria conduir a la regeneració de la màcula afectada, adverteix Monés. «Les cèl·lules mare i la teràpia gènica ens aportaran una resposta important, abans de 10 anys, per a les principals causes de ceguesa», assegura l’oftalmòleg.

Una altra causa de pèrdua de visió que requereix intervenció immediata és l’anomenada neurovascularització coroidea miòpica, una lesió perceptible amb una observació del fons d’ull. La neurovascularització coroidea afecta grans miops, amb més de sis diòptries o un eix anteroposterior fins a la retina de més de 26 mil·límetres. Un dels seus símptomes característics és la visió ondulada de línies rectes. «Veuen rellotges fosos», descriu el doctor Santiago Abengoechea, del Centre Oftalmològic Barraquer, de Barcelona. «Són pacients que tenen l’ull allargat, amb una distància anteroposterior molt llarga, cosa que incrementa el risc de patir despreniment de retina o atròfia macular», adverteix Abengoechea. «És important anar a l’oftalmòleg davant els primers símptomes, ja que amb poques sessions de tractament s’estabilitza la visió», diu l’especialista.

En les dues patologies, igual que en el cas de l’edema macular diabètic, els metges destaquen la conveniència de realitzar una OCT (tomografia de coherència òptica), prova de ràpida realització, que fixa l’abast de la lesió i permet actuar amb rapidesa. «Abans, l’edema macular diabètic era incurable, els pacients se’ns quedaven cecs -explica Juan José Escobar, responsable d’Oftalmologia a l’Hospital Dos de Maig, de Barcelona-. Ara el podem frenar amb el làser. Hem capgirat la situació».

L’edat en què acostumen a aparèixer aquestes patologies, entre els 50 i els 70 anys, coincideix amb l’etapa de la vida en la qual les persones guanyen temps per dedicar-lo a activitats sedentàries, en les quals disposar de bona vista és imprescindible, destaquen els especialistes. El doctor Luis Emilio Pablo Júlvez, de l’Hospital Miguel Servet, de Saragossa, insisteix en la conveniència d’incorporar la tomografia ocular (OCT) als hospitals, per accelerar aquests diagnòstics. «A mitjà termini, aquest recurs resulta rendible a la sanitat pública», assegura Júlvez.

Font: Elperiodico.cat